El Pol Oñate i la Gemma Carreras, Oasi al Mar
Oasi al Mar és un projecte que neix de l’afany de la cantant Gemma Carreras i el pianista Pol Oñate de viatjar i descobrir nous sons, noves melodies. El mar, gran font d’inspiració de tants músics, s’erigeix com un vincle entre les cançons dels diferents països on viatgem, amarant-se de la seva llengua i cultura.
oasi al mar, pol oñate, gemma carreras, mar, cantant, pianista
50702
page-template-default,page,page-id-50702,qode-core-1.0,ajax_fade,page_not_loaded,,brick-ver-1.2, vertical_menu_with_scroll,smooth_scroll,wpb-js-composer js-comp-ver-4.4.4,vc_responsive

El Pol i la Gemma

Gemma Carreras, cantant Oasi al Mar

Gemma Carreras, cantant i lletrista (Cerdanyola del Vallès, 1988)

Un somriure. I després ella. Belluguet, xerraire i apassionada, desperta i amb ganes de conèixer.

Un somriure fet estil de vida: en el menjar (visca els sucs verds!), en el moure’s (ioga anti-mandra), a la feina (més enllà dels títols de dret, d’empresarials… feina feta a mida, com el seu somriure).

Un somriure fet cant. Cantat a poc a poquet però ferm, entre les classes de piano de l’oncle Jaume Oliver, músic i compositor de sardanes, i classes de cant modern a l’Escola de Música de Cerdanyola. La baldufa somrient es mou i es mou, passant per l’escola de música del Casal de Joves de Cerdanyola, Eòlia, Aules i Maria Josep Besson, compartint el seu somriure al Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, sota la direcció del Pablo Larraz, al Nou d’Octet i bevent del jazz de diverses formacions.

Un somriure oasi. La Gemma.

Pol Oñate, pianista Oasi al Mar

Pol Oñate, pianista, compositor, productor artístic i cantant (Terrassa, 1987).

Mira amb les mans i toca amb la mirada. Persegueix les idees fins que les atrapa, les ensinistra i les fa ballar. Broll d’harmonia, en Pol du un vestit de música que no se’l treu ni per dormir: somia en sons.

Quan en té quatre, ja canta en una coral. Quan en té dotze, el piano comença a fer-li la fal·lera. Quan en té divuit, decideix que s’hi dedicarà professionalment: estudia al Taller de Músics, poua filigranes de la mà amb Joan Díaz, Joan Chamorro, Jon Robles, Ramon Civit…

I com que els bípedes no en tenim mai prou, i la santa pruïja ens arbora, en Pol vola al Brasil per arreplegar altres músiques, properes al seu llenguatge creatiu. Agraeix el mestratge de músics com Heloísa Fernandes, Sizao Machado o Hermeto Pascoal.

Ara per ara, toca, pensa i sent. Cursa tercer de piano jazz al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i forma part de la Companyia de Teatre Bambú.

L’estiu del 2013 per casualitat , o no, el Pol i la Gemma es van conèixer

i van començar Oasi al Mar aquell mateix setembre.